jueves, 16 de septiembre de 2010

Viaje a nuestra Ítaca.

Una vez más comienza el curso escolar. Ya estamos aquí otra vez,de vuelta de las vacaciones, y emprendemos con ganas el nuevo curso. Al principio todos, alumnos y profesores, andamos un poco nerviosos por las novedades (esto es lo que tiene el mundo de la enseñanza, nada es igual dos años consecutivos): para los profes, nuevos horarios, nuevos grupos, nuevos alumnos, diferentes niveles o, incluso, programas educativos especiales, siempre hay nuevos compañeros...,y para los alumnos, nuevas asignaturas, nuevos profes..., un mundo de incertidumbres que se manifiesta en ese cosquilleo estomacal que dura apenas las dos primeras semanas.

Y qué mejor para empezar que tomarse un breve tiempo para disfrutar del placer que causa la consciencia del sentimiento de entusiasmo cuando se emprende algo nuevo, el darte cuenta de empezar nuevamente un camino, un nuevo proyecto, un viaje en el que pones muchas expectativas, muchas ilusiones, empeño y voluntad, con el convencimiento ,por la experiencia de los años anteriores, de que el trayecto será amable, aunque también a veces duro, y fuente de satisfacciones.

Y al final todo habrá estado bien , habrá valido la pena el esfuerzo invertido, seguro, y recordaremos todos con una sonrisa y con complicidad estos primeros días.


Así que, ¿por qué no empezar con el poema de Cavafis?


ΙΘΑΚΗ (Καβάφης)

Σα βγεις στον πηγαιμό για την Ιθάκη,
να εύχεσαι νάναι μακρύς ο δρόμος,
γεμάτος περιπέτειες, γεμάτος γνώσεις.
Τους Λαιστρυγόνας και τους Κύκλωπας,
τον θυμωμένο Ποσειδώνα μη φοβάσαι,
τέτοια στον δρόμο σου ποτέ σου δεν θα βρεις,
αν μέν’ η σκέψις σου υψηλή, αν εκλεκτή
συγκίνησις το πνεύμα και το σώμα σου αγγίζει.
Τους Λαιστρυγόνας και τους Κύκλωπας,
τον άγριο Ποσειδώνα δεν θα συναντήσεις,
αν δεν τους κουβανείς μες στην ψυχή σου,
αν η ψυχή σου δεν τους στήνει εμπρός σου.

Να εύχεσαι νάναι μακρύς ο δρόμος.
Πολλά τα καλοκαιρινά πρωιά να είναι
που με τι ευχαρίστησι, με τι χαρά
θα μπαίνεις σε λιμένας πρωτοειδωμένους·
να σταματήσεις σ’ εμπορεία Φοινικικά,
και τες καλές πραγμάτειες ν’ αποκτήσεις,
σεντέφια και κοράλλια, κεχριμπάρια κ’ έβενους,
και ηδονικά μυρωδικά κάθε λογής,
όσο μπορείς πιο άφθονα ηδονικά μυρωδικά·
σε πόλεις Aιγυπτιακές πολλές να πας,
να μάθεις και να μάθεις απ’ τους σπουδασμένους.

Πάντα στον νου σου νάχεις την Ιθάκη.
Το φθάσιμον εκεί είν’ ο προορισμός σου.
Aλλά μη βιάζεις το ταξείδι διόλου.
Καλλίτερα χρόνια πολλά να διαρκέσει·
και γέρος πια ν’ αράξεις στο νησί,
πλούσιος με όσα κέρδισες στον δρόμο,
μη προσδοκώντας πλούτη να σε δώσει η Ιθάκη.

Η Ιθάκη σ’ έδωσε τ’ ωραίο ταξείδι.
Χωρίς αυτήν δεν θάβγαινες στον δρόμο.
Άλλα δεν έχει να σε δώσει πια.

Κι αν πτωχική την βρεις, η Ιθάκη δεν σε γέλασε.
Έτσι σοφός που έγινες, με τόση πείρα,
ήδη θα το κατάλαβες η Ιθάκες τι σημαίνουν.




Viatge a Ítaca (Traducción del poema de Cavafis de Carles Riba)


Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l'aïrat Posidó, no te n'esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se't manté alt, si una
emoció escollida
et toca l'esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.
Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d'estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s'hi exhibeixen,
corals i nacres, mabres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d'Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.
Sempre tingues al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t'hagi de dar riqueses Ítaca.
Ítaca t'ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca t'hagi enganyat.
Savi com bé t'has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.




Ítaca o Viatge a Ítaca. (Versión de Lluís Llach)

I
Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Itaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.







¿CUÁL VA A SER NUESTRA ÍTACA?

¡BIENVENIDOS AL CURSO ESCOLAR 2010-2011!

21 comentarios:

Ana Ovando dijo...

Da lo mismo nuestra Ítaca, disfrutaremos del viaje. Muchos ánimos para este curso que empieza.

santi dijo...

Καλή αρχή!
Φιλιά

caludio eliano dijo...

Como bien dice el poema, no tengamos prisa en llegar a Ítaca, lo importante es el viaje.
Feliz inicio de curso y sobre todo feliz continuación.

Elena GP dijo...

Pues buen viaje, Virginia!, a tí y a todos los que tengan el provolegio de tenerte de profe. Espero que hayas salido bien parada con todos los recortes que ha habido. Ya hablamos. Bs

Virginia dijo...

Buena suerte también para vosotros en vuestro viaje; sí Ana, esa es la idea, disfrutar en el trayecto y seguir adelante.
En cuanto a los recortes, Elena, no me voy a quejar, este año Referentes va a ser "demasié pal cuerpo", espero salir viva; en esto Ana tiene ya mucho rodaje.
Καλή αρχή επίσης για σου, Santi;

Laura Sánchez dijo...

Gracias por la canción, cuando la vuelva a escuchar estoy segura de que me recordará a estos días.
Para los de 2º creo que nuestra Ítaca inmediata será la PAU.

Paula P. dijo...

La verdad es que escuchar esa canción en clase en estos primeros días creo que nos ha ayudado bastante, ya que nos espera un largo y agobiante curso. La letra me ha gustado mucho!

BECLER dijo...

Hola Virginia. Volvemos a la rutina de las clases, que no es la misma del año pasado, como dices, profesores, asignaturas y ambientes nuevos. No se si veo la vida como un camino, aunque metafóricamente si lo es. Solo se que la quiero llena de experiencias, lugares y momentos inolvidables, emociones, personas...
Como dice Kavafis, en uno de los poemas más sabios, 'ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí'.
Me encanta esta entrada y Lluis Llach como puedes ver en mi blog.
Te enlazo otra canción de Llach que habla de Kavafis, Itaca, el camino... cuyo argumento es simplemente la vida. Es preciosa.

http://www.youtube.com/watch?v=tldIgucOQto

Esta versión me gusta algo más:
http://www.goear.com/listen/6779202/ens-veiem-a-folegandros-llu%C3%ADs-llach

Espero que te guste. Un saludo.

Anónimo dijo...

Aunque con un poco de retraso, no quiero que te falten mis ánimos al inicio de la travesía. Ya sabes, por experiencia, de los peligros y dificultades, pero, como nos enseñó el paciente Odiseo, mayor será el placer de superarlos. Así que ¡a por los Lestrigones y cia! Mercedes

nuria dijo...

El viaje será duro este curso.

Virginia dijo...

Gracias Mercedes, a ver cuándo hacemos una quedada!!!
Besos.

Alba dijo...

Nuestro camino este año sera largo y duro, pero con esfuerzo y un poco de paciencia lo conseguiremos y el año que viene cada uno hará lo que realmente le gusta y desea hacer...

Mar dijo...

¡Espero que de verdad el viaje valga la pena!

marta dijo...

Aunque este año el viaje sea duro y difícil al final tendremos nuestra recompensa y tanto esfuerzo durante el año habrá valido la pena.

Ana dijo...

2º Bach es el inicio de un viaje hacia un nuevo mundo

Sergi Seijo Vidal dijo...

Holaa!! Estoy seguro que este curso va a ser muy interesante :)

CarlaMS dijo...

Me ha encantado este post de bienvenida. Seguro que en un tiempo me acordaré de estos primeros días junto con la canción. Aprovechemos este viaje, ¡que será muy importante para nuestro futuro!

Sara Moreno dijo...

Como ya ha dicho Laura, creo que nuestra Ítaca será la PAU... 2º va a ser una travesía un tanto difícil. Gracias por el post de bienvenida!

María dijo...

Hola:
no tiene merito un viaje sin esfuerzo

Patri dijo...

Estoy con Laura, cuando vuelva a oir la canción o hablar de Ítaca me acordaré de estos días.
Será un buen viaje :)

Virginia dijo...

Gracias, Becler, por la canción, no la conocía y, desde luego, como tantas otras de LLach, es preciosa.
Te seguiré en tu blog, que me parece muy interesante.
Saludos