¡Tempus fugit! Otos, el poble dels rellotges de sol.

Aquest cap de setmana passat vaig anar amb uns amics al poble d’Otos , en la Vall d’Albaida. “Anem a fer la ruta dels rellotges de sol” em van dir; jo no tenía ni idea del que anavem a veure.

(Bici-rellotge, Antoni Miró)

No va ser poca la meua sorpresa quan en van explicar que en aquest poble s’ha dut a terme un projecte artístic relacionat amb el temps: ELS RELLOTGES DE SOL

Es tracta d’un projecte en el qual han col.laborat pintors i escultors de renom:Andreu Alfaro, Arcadi Blasco, Elisa Martí, Rafael Armengol, Antoni Miró, Rafael Amorós, Joan Olivares, Manuel Boix i Artur Heras.

Cadascún d’ells, des del seu estil, ha volgut mostrar-nos la seua particular interpretació dels rellotges de sol, bé en pintura o bé en escultura, seguint una tradició local reconeguda, i han aconseguit crear un paissatge urbà pintoresc i original on el visitant es converteix en l’esplorador del temps.

Les obres artístiques estàn disperses i ubicades bé a les façanes d’algunes cases o bé , les escultòriques, enmig del carrer, de tal manera que podem fer un passeig per tot el poble descobrint-les , al mateix temps que descobrim els carrers i els racons de la vila.

(rellotge Unió, Elisa Martí)

Així mateix, hi ha rellotges a l’interior d’algunes cases, com el del Palau del marqués, de Rafael Amorós i Joan Olivares, o el del restaurant Ca les Senyoretes, casa-museu-restaurant on vam gaudir d’un dinar excel.lent amb productes típics de la comarca, a més a més de conéixer als propietaris que ens transmeteren la seua ilusió per mantindre l’estructura i l’estil original d’una casa antiga amb tots els utensilis domèstics propis de la primera meitat del segle XX.

Enmig de la calma i el silenci d’aquest poble allunyat de les capitals sorolloses i estressants, amb l’horitzó dominat per la serra del Benicadell, observant sense pressa cadascún del rellotges de sol, tots amb la mateixa funció, marcant amb absoluta exactitud la mateixa hora , però totalment diferents per la individualitat de cada artista, pensí que es tractava d’una invitació a l’assossec, la reflexió i el descans.

Quin de tots més original! Des de l’escultura d’Andreu Alfaro enmig de la plaça res més arribar, fins l’ull de Polifem de Manuel Boix, passant pel “Rellotge de Fang” d’Arcadi Blasco, el rellotge “Unió” d’Elisa Martí, el “Rellotge dels pimentons” de Rafael Armengol, la “Bici-rellotge” d’Antoni Miró, o el “Meló-soleil” d’Artur Heras. Tots són sorprenents.

(rellotge Polifem, Manuel Boix)

A més a més, juntament amb aquestos rellotges d’autors coneguts, que han produït el reclam del visitant, hi ha d’altres anònims però no menys interessants que demostren la tradició en la zona per reproduir plásticament una manera de mesurar el temps.

En tots ells el sol, l’ombra projectada, la numeració , i en molts, a més a més, la paraula, "el dictum" que ens recorda d’una manera o altra allò que sabem i que de tant en tant oblidem : TEMPUS FUGIT

Dedique aquest post a Amparo, LLuïsa i Juanvi del blog Hortus Hesperidum, que en saben molt de la mesura del temps entre els grecs i romans.

(rellotges anònims)

Aquí teniu més rellotges, d'allò més originals.